La identitat del territori
«Creieu que moriré aviat? Jo sento que no moriré mai.» — J. Puig i Ferreter · La farsa i la quimera (Barcelona, 1936)
Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, 1882 – París, 1956) és una de les figures més polièdriques de la literatura catalana del segle XX: dramaturg modernista, novel·lista de maduresa, director literari d'Edicions Proa, diputat republicà i exiliat. La seva obra arrela en el Camp de Tarragona i el seu llegat patrimonial el converteix en un autor essencial.
Puig dividia la humanitat en dues menes d'homes: els quimèrics —els qui somien i no es resignen— i els farsants. Aquesta plataforma és un punt de trobada per als primers: hi reunim la biografia, la bibliografia per gèneres, la ruta literària per la Selva del Camp i els recursos per portar l'autor a les aules.
Tres fragments autobiogràfics que retraten la consciència de l'escriptor: la infantesa torbada, el combat amb la societat i la passió per l'escriptura.
Tota persona de Reus o de la contrada amant de l'art, de la literatura, del periodisme, o simplement catalanista, passava un dia o altre per la botiga de l'Aladern.
El meu esperit viu com la flama, de devorar la matèria.
Les coses meves personals ja no m'interessen. M'interessen els homes, les idees, les coses, per a comprendre-les i aquesta comprensió expressar-la en la meva obra.
Els aniversaris de la vida i l'obra de Joan Puig i Ferreter que es commemoren enguany. Les fites «rodones» es destaquen en verd.
Les darreres edicions, crítiques i aparicions de Joan Puig i Ferreter a la premsa cultural.
Ressenya de la nova edició de Camins de França: el crític valora la sinceritat autobiogràfica de Puig i Ferreter i reafirma la celebrada avaluació de Joan Fuster sobre la seva importància literària.
diarilaveu.cat ↗
Edicions Proa reedita els dos volums de la novel·la autobiogràfica de Puig i Ferreter (1934) en un sol volum de prop de 800 pàgines, tornant a fer accessible aquest referent de la narrativa catalana.
grup62.cat ↗La literatura de Joan Puig i Ferreter es consolida com un autèntic camp de batalla dissenyat per assaltar les estructures del poder burgès i reivindicar la seva pròpia identitat fragmentada.
«Espereu-vos... Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat!... Aquí us deixo!» — El Foraster · Aigües encantades (J. Horta, Barcelona, 1908) · Acte IIExplorar l'obra